Hola companys i companyes.
Aquí tenim el darrer de l’any. Aquest cop resumim l’editorial del numero de Juliol del 2015 de la revista “Shizophrenia butlletin”. Aquesta revista, publicada per l’Universitat d’Oxford, és referència mundial i té un alt factor d’impacte.
Tot i que es tracta d’una editorial les afirmacions que fa es basen en diferents publicacions. Si voleu aprofundir podeu clicar al títol i llegir l’original complert i consultar la bibliografia.
Editorials en revistes referents com aquestes ens encoratgen a continuar treballant per incloure l’exercici físic en el tractament i rutina de les persones amb esquizofrènia. En pocs anys serà normal veure dins els tractament intervencions físiques.
Us animem a interactuar al blog amb inquietuds, experiències o idees que creieu que el poden enriquir.
La màgia del moviment; el potencial de l’exercici per millorar la cognició
Sommer IE, Kahn RS. The Magic of Movement; the Potential of Exercise to Improve Cognition. Schizophrenia Bulletin. 2015;41(4):776-778. doi:10.1093/schbul/sbv031.
El tractament eficaç de la disfunció cognitiva és el “Sant Grial” de l’investigació a la majoria de les malalties cerebrals. Amb l'excepció dels estimulants per al trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH), hi ha poca evidència sobre farmacologia eficaç per restaurar la disfunció cognitiva.
En contrast amb els resultats decebedors de les intervencions farmacològiques, trobem els prometedors resultats dels estudis que avaluen el potencial de l'exercici físic per a millorar la cognició. Tant l'entrenament aeròbic com el de resistència tenen el potencial de millorar la cognició. Han estat demostrats els efectes sobre el funcionament cognitiu, la plasticitat cerebral, el volum de la matèria blanca i gris, i la connectivitat funcional. S’han documentat millores en la cognició després de teràpia amb exercici en pacients amb malalties cerebrals com l'Alzheimer, el Parkinson, la depressió major, l’esclerosi múltiple, la lesió cerebral traumàtica, l’ICTUS, el TDAH i la malaltia de Huntington.
És important destacar que, l'exercici també té el potencial de frenar la progressió de les malalties cerebrals, millorar l'estat d'ànim, l'autoestima, l'ansietat i el son, per la qual cosa és una excel·lent eina de prevenció secundària i terciària.
Atès que s'observen els efectes beneficiosos de l'exercici en diferents trastorns cerebrals, s'espera que els mecanismes neurobiològics subjacents a aquests efectes siguin els mateixos. En primer lloc, l'augment de la despesa cardíaca millora la circulació cerebral i optimitza l'extracció d'oxigen i glucosa per part de les neurones i cèl·lules glials. En segon lloc, la neurogènesi es millora, sobretot a l’hipocamp, segurament degut a un augment dels factors neurotròfics. A més, l'exercici moderat redueix l'estat inflamatori del cervell, mitjançant l'augment dels nivells de la citosina antiinflamatòria interleuquina-10. Un altre mecanisme esta relacionat amb l’increment d’activadors als peroxisomes que fan restablir l'equilibri immune al cervell. En un futur pròxim podrem explicar els mecanismes que relacionen la cognició i l'exercici.
Donada l'extensa documentació dels efectes positius de l'exercici en la funció cognitiva, és sorprenent els pocs estudis que han investigat el seu potencial en pacients amb esquizofrènia.
En aquest número de Schizophrenia Bulletin , augmentem l'escassa literatura sobre l'exercici com a tractament per l’esquizofrènia amb 3 manuscrits.
Tot i que el potencial de l'exercici per beneficiar els pacients amb esquizofrènia és prometedor, l'aplicació en la pràctica diària no és tasca fàcil. Simplement informar als pacients sobre els avantatges de l'exercici no és suficient. Fins i tot en la població sense esquizofrènia, l’estil de vida no es canvia fàcilment. Per a pacients amb manca d'energia, afecte pla, falta de motivació i d'impuls, és encara més difícil de canviar. Els efectes secundaris de la medicació, els símptomes afectius i d'ansietat comòrbids, i els baixos ingressos compliquen encara més el pas necessari per iniciar i mantenir activitats físiques. No obstant això, aquest és el desafiament que hem d'assumir, els avantatges d'aquesta intervenció són clars i els efectes secundaris són pocs.
Com podem fer l'activitat física atractiva i factible per a les persones amb esquizofrènia? Per tal d'induir un canvi durador les persones necessiten creure que poden aconseguir els resultats. Aquest resultat difereix per pacient i per tant els programes s’han de dissenyar a mida. Per a alguns, la combinació d'esport i música pot ajudar. Per altres, un entrenador com a model pot ser útil. El suport social de la família o dels amics pot donar l'impuls necessari per sortir de casa i fer esport. Els esports d'equip, com el bàsquet, poden ser un mitjà per millorar la condició física i les relacions socials al mateix temps.
Potser un guany monetari pot ajudar els pacients a fer regularment exercici? Aquest camp necessita més investigació, especialment amb assajos aleatoris controlats amb mostres més nombroses, que de forma creativa superin el problema de la manca de motivació.
De moment, les clíniques podrien considerar la inversió en instal·lacions esportives i professors d'exercici físic per provocar una mica d'entusiasme entre els pacients durant la seva estada a l'hospital.
Fins aquí el setè resum, esperem us hagi agradat i us animeu a compartir-ho i a comentar al blog http://activasm.blogspot.com.es/.
Aquest és el darrer del 2016, la primera quinzena de gener enviarem el primer del 2017 i a partir d’aquell moment ho farem quinzenalment.
Una cordial Salutació de l'Equip de ACTIVA SM
Nati Garcia Gadea, Alex Lacuey Bernal i Miguel Vega Prada.
