Plasticitat de l'hipocamp en resposta a l'exercici - Pajonk

Hola companys i companyes.

I aquí arriba el quart resum. Continuem repassant els articles que intenten demostrar els beneficis, en aquest cas l'augment de la mida de l'hipocamp i la millora de la memòria a curt termini.

L'hipocamp és la zona del cervell encarregada de la memòria curt termini i l'orientació espaial. És té constància que les persones amb esquizofrènia tenen l'hipocamp d'una mida inferior.

Plasticitat de l'hipocamp en resposta a l'exercici a l'esquizofrènia

Pajonk F, Wobrock T, Gruber O, Scherk H, Berner D, Kaizl I, Kierer A, Müller S, Oest M, Meyer T, Backens M, Schneider-Axmann T, Thornton AE, Honer WG, Falkai P. Hippocampal Plasticity in Response to Exercise in Schizophrenia. Arch Gen Psychiatry. 2010;67(2):133-143.
doi:10.1001/archgenpsychiatry.2009.193

Objectiu de l'estudi:

Determinar si el volum de l'hipocamp podria augmentar amb l'exercici en els éssers humans i si aquest efecte estaria relacionat amb la millora de la capacitat aeròbica.

Metodologia

• • Tipus d'estudi: Aleatori controlat.
  • Intervenció:
  • 3 mesos, 30 minuts 3 cops per setmana.
  • Grups:
  • Control: persones sense esquizofrènia fent exercici aeròbic (bicicleta)(n=8).
  • Futbolí: persones amb esquizofrènia jugant a futbolí.(n=8)
  • Exercici: persones amb esquizofrènia fent exercici aeròbic (bicicleta)(n=8).
  • Intensitat de treball grups exercici:
  • Freqüència cardíaca equivalent a concentracions de lactat en sang de 1,5-2 mmol/L (les intensitat s'extreuen de la prova d'esforç)
  • Mesures:
  • Volum Hipocamp: Resonància magnètica.
  • Prova d'esforç, resistència aeròbica en cicloergometre amb analitzador de gasos i cardiotacometre.
  • Escala símptomes positius i negatius PANNS.
  • Proves cognitives:
  • Intel·ligència premorvida: multiple-choice vocabulary
  • memòria a curt i llarg termini: Rey Auditory Verbal Learning Test.
  • Orientació espaial: Corsi block-tapping test

Resultats

• Volum Hipocamp:
• Abans de començar l'estudi les persones amb esquizofrènia tenien un volum un 4% inferior al grup de control.
• Després de l'estudi les persones amb esquizofrènia del grup que realitzava exercici havien augmentat el volum del hipocamp en un 12% de mitja.

Persona amb esquizofrènia del grup d'exercici.

• Escala símptomes positius i negatius PANNS: El grup amb exercici presentava resultats un 9% inferiors (millora) i el grup que no va realitzar un 13% superior (empitjorament)

• Proves cognitives:
• La intel·ligència premorbida no va diferir entre els tres grups.
• Després de la intervenció les persones amb esquizofrènia del grup d'exercici havien augmentat la memòria a curt termini un 34% les persones del grup del futbolí presentaven resultats un 17% inferiors.
• Després de la intervenció la memòria a llarg termini va empitjora lleugerament als tres grups.
• Les proves d'orientació espaial van reflectir una lleugera millora al grups d'exercici.

Conclusions dels autors

La troballa més contundent va ser l'augment relacionat amb l'exercici en el volum de l'hipocamp en subjectes sans i en pacients amb esquizofrènia i com aquesta és relaciona amb la seva funcionalitat.

Les causes d'aquest augment podrien donar-se per una millora del flux sanguini a la zona i/o  per un augment d'un 35% de la concentració de N-acetilaspartato.

Aquests resultats s'han d'interpretar amb precaució degut a la petita mostra. Calen més estudis clínics per determinar si es pot reduïr la discapacitat relacionada amb l'esquizofrènia  mitjançant la incorporació d'exercici en la planificació dels tractaments, i els estils de vida, per a les persones amb aquesta malaltia.

Fins aquí el quart resum, esperem us hagi agradat i us animeu a compartir-ho i a comentar al blog http://activasm.blogspot.com.es/.

La setmana vinent analitzarem un estudi que afirma que l’exercici pot contrarestar l'empitjorament metabòlic degut a l'ús de la clozapina.

Una cordial Salutació de l'Equip de ACTIVA SM

Nati Garcia Gadea, Alex Lacuey Bernal i Miguel Vega Prada.

Disminució símptomes negatius - Gorczynski P, Faulkner G

Hola companys i companyes.

I aquí arriba el tercer resum. Amb aquest iniciem una sèrie dedicada als beneficis de l’exercici físic sobre l’esquizofrènia, en aquest cas la disminució de la gravetat dels símptomes negatius.
Quan parlem de símptomes negatius a l'esquizofrènia ens referim una disminució de la motivació, de les activitats, les converses i la parla. També a l'aïllament social, una aparent falta d’emocions, pobresa de pensaments i dificultats per a estar amb la gent
De nou el resum es fa d’una revisió. Aquesta es centra en tres articles així que en realitat el que veurem seran els resums i resultats de tres articles diferents.

Exercici terapèutic per la esquizofrènia

Gorczynski P, Faulkner G, (2010). Exercise therapy for schizophrenia. Cochrane Database Syst Rev. 2010 May 12;(5):CD004412.   doi:10.1002/14651858.CD004412. pub2.

Objectiu de la revisió:

Determinar els efectes a la Salut Mental de programes d’exercici físic en persones amb esquizofrènia.

Metodologia

Es va realitzar una recerca exhaustiva al desembre del 2008 de la literatura a Cochrane i les bases de dades CINAHL, EMBASE, MEDLINE i PsycINFO.

Es van incloure tots els assaigs aleatoris controlats que van comparar qualsevol intervenció amb activitat física o exercici amb atenció estàndard o altres tractaments amb persones amb esquizofrènia.

Es van analitzar 442 resums d’articles, es van descartar 421. Dels 21 analitzats en profunditat només 3 van complir els criteris dels autors.

Per la valoració dels símptomes es van fer servir dos eines:

• Escala de símptomes Positius i Negatius - PANSS. Aquesta escala té 30 ítems, cada un dels quals es qualifica del 1 a 7 (Absent – extrem). Una puntuació més baixa indica una menor gravetat.
• Inventari de Salut Mental (MHI). Escala que mesura l'ansietat, la depressió, el control de la conducta, i la afectivitat positiva. Dona una puntuació total i una per cadascuna de les subescales. Cada element de l'escala té sis opcions de resposta, amb valors més alts indiquen una millor salut mental.

Estudis inclosos a la revisió

1. Beebe 2005:
1. Programa d’exercici grupal (n=6) vs atenció estàndard (n=6).
2. 16 setmanes. 3 sessions d'exercici a la setmana.
3. 10 minuts d'escalfament. Progressió caminant en cinta de 5 a 30 minuts.
2. Duraiswamy 2007:
1. Programa d’exercici grupal (n=30) vs Ioga i altres tècniques de relaxació (n=31).
2. 15 setmanes. 5 sessions de 60 minuts a la setmana.
3. Caminar a pas lleuger, córrer, exercicis de peu i asseguts i  relaxació.
3. Mazaloni 2008
1. Programa d’exercici grupal (n=7) vs atenció estàndard (n=6)
2. 12 setmanes. 2 sessions de 90 minuts a la setmana.
3. 10 minuts escalfament, 20 minuts d'entrenament de força-resistència, 60 minuts d'entrenament aeròbic, i una tornada a la calma de 5 minuts.

Resultats

Els resultats generals van ser similars. Els estudis que van comparar l'exercici i l'atenció estàndard van trobar que exercici millora significativament els símptomes negatius (MHI)(PANSS). No es van trobar diferencies sobre els símptomes positius. Un d’ells va trobar diferencies significatives per a la depressió i l'ansietat, menors valors al grup d’exercici.

L’assaig que va comparar l'exercici amb el ioga va trobar que el ioga tenia un millor resultat (PANSS), tant total com en simptomatologia negativa. No es van trobar diferencies sobre els símptomes positius.

Conclusions dels autors

Els resultats d'aquesta revisió Cochrane són similars a les revisions existents que han examinat els beneficis de l'exercici en aquesta població. Tot i que les mostres dels estudis inclosos en aquesta revisió són petites i s'utilitzen diverses mesures de salut física i mental, els resultats van indicar que els programes d'exercicis regulars són possibles, i que poden tenir efectes saludables sobre la salut física i mental i el benestar dels individus amb esquizofrènia. Es requereixen estudis aleatoritzats més amplis abans de treure conclusions definitives es poden extreure.

Fins aquí el tercer resum, esperem us hagi agradat i us animeu a compartir-ho i a comentar al blog http://activasm.blogspot.com.es/.

La setmana vinent analitzarem un estudi que afirma que l’exercici augmenta de la mida de l'hipocamp i fa millorar de la memòria a curt termini

Una cordial Salutació de l'Equip de ACTIVA SM

Nati Garcia Gadea, Alex Lacuey Bernal i Miguel Vega Prada.

Exercici com a Medicina - Pedersen

Hola companys i companyes.

I aquí arriba el segon resum, en aquest cas una revisió d’articles. Aquesta revisió, coneguda per tots els que treballem l’exercici físic saludable, cerca les evidencies existents per prescriure exercici físic a 26 malalties cròniques, entre elles l’esquizofrènia.

Els dos autors que el publiquen, Pedersen BK, Saltin B., ja van publicar un article amb els mateix objectiu al 2006, “Evidence for prescribing exercise as therapy in chronic disease.”. En aquell l’esquizofrènia no apareixia, per sort en aquest nou recull sí que ho contemplen. Això no és casualitat, els beneficis són nombrosos i no es pot mirar cap a un altre banda. A dia d’avui no hi ha cap diabètic o hipertens sense prescripció d’exercici, amb l’esquizofrènia acabarà passant el mateix.

Catalunya no està fora d’aquesta tendència, al 2014 el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya  va publicar la guia “RECOMANACIONS PER AL MONITORATGE I LA PROMOCIÓ DE LA SALUT FÍSICA DELS PACIENTS AMB ESQUIZOFRÈNIA I ALTRES TRASTORNS MENTALS GREUS”. A aquesta guia es parla de l’exercici físic com imprescindible pel tractament d’aquesta malaltia.

Referent al resum, no el farem de tot l’article, només de les pàgines que dedica a l’esquizofrènia. A la següent imatge podeu veure totes les malalties que analitza per si us interessa llegir les evidencies d’alguna.

Exercici com a medicina - evidencies per prescriure exercici com a teràpia a 26 malalties cròniques.

Pedersen BK, Satin B, (2015). Exercise as medicine - evidence for prescribing exercise as therapy in 26 different chronic diseases. Scand J Med Sci Sports. 2015 Dec;25 Suppl 3:1-72. doi: 10.1111/sms.12581.

Objectius de l’article:

• Revisar les evidencies existents per prescriure exercici físic a 26 patologies diferents.
• Revisar l’efecte de l’exercici físic sobre la patogénesis y sobre l’efecte de cada patologia.
• Revisar les causes dels beneficis que es donen amb l’exercici per a cada patologia.
• Donar les pautes per prescriure exercici per a cada patologia.

Metodologia

Es va realitzar una recerca exhaustiva per a cada diagnòstic de la literatura a Cochrane i les bases de dades MEDLINE amb les paraules, exercici terapèutic, entrenament, condició física, activitat física, rehabilitació i aeròbic.

Evidències:

• Disminució de la gravetat dels símptomes negatius (PANNS) (Beebe et al, 2005;. Acil et al, 2008;. Gorczynski i Faulkner, 2010)
• Reducció de l'estrès i l'ansietat (Fleshner, 2005)
• Augment de la mida de l'hipocamp i una millora de la memòria a curt termini (Pajonk et al., 2010)
• Millora de la concentració i l'atenció (Chaddock et al., 2010)
• Reducció de la gravetat de la depressió en l'esquizofrènia. (Laske et al., 2010)
• Reducció de les al·lucinacions auditives (Chamove, 1986; Lukoff et al., 1986)
• Experimentació d'al·lucinacions auditives amb menys angoixa (Falloon i Talbot, 1981; Holmes et al., 1994; Shergill et al., 1998).
• Disminució de patologies cardiometabolicas (Wu et al., 2007, 2008)
• Major autoestima, hàbits de vida més saludables i millor socialització (Vancampfort et al, 2012).

Mecanismes:

• Distracció. Durant l’exercici es fa difícil pensar/preocupar-se.
• Augment de factors neutrofics que provoquen un augment de l’hipocamp (àrea dedicada a la memòria a curt termini i els aprenentatges)

Tipus d’entrenament

• Programes individualitzats (situació individual de cada persona, nIvell físic, entorn i nivell d’interacció social)
• Amb suport i motivació sostinguda
• Exercici aeròbic. Començar a baixa intensitat i augmentar gradualment a una intensitat moderada, amb un increment gradual de la durada.
• Les evidencies sobre el treball terapèutic de força són limitades

Fins aquí el segon resum, esperem us hagi agradat i friseu per llegir-ne el de la setmana vinent.

Una cordial Salutació de l'Equip de ACTIVA SM

Nati Garcia Gadea

Alex Lacuey Bernal

Miguel Vega Prada

Condició física esquizofrènia versus no esquizofrenia - Vancampfort

Aquí teniu el primer article, l'hem escollit perquè dona una visió general de l'estat de salut de les persones amb esquizofrenia i ho relaciona amb el nivell d'activitat física que realitzen.

Relació entre condició física, exercici físic, tabac, paràmetres metabòlics y de salut mental en persones amb esquizofrènia.

Vancampfort, D., Probst, M., Scheewe, T., De Herdt, A., Sweers, K., Knapen, J., et al. (2013). Relationships between physical fitness, physical activity, smoking and metabolic and mental health parameters in people with schizophrenia. Psychiatry Res. 207, 25–32. doi: 10.1016/j.psychres.2012.09.026

Objectius de l’article:

• Comparar l’estat físic de persones amb i sense esquizofrènia.
• Comparar l’estat físic i altres variables de persones amb esquizofrènia depenent del nivell d’activitat física setmanal.

Metodología

• Participants:
• 80 persones amb esquizofrènia i 40 sense van participar a l’estudi.
• Proves i mesures:
• Bateria Eurofit, conjunt de proves físiques per avaluar la condició física.
• IPAQ, qüestionari per saber quanta activitat física i de quin tipus es fa.
• Valors metabòlics i antropomètrics.
• PECC, entrevista semiestructurada per avaluar els símptomes psiquiàtrics i els efectes secundaris de la medicació
• Conversió medicació a equivalència en chlorpromazine.
• Número de cigarretes per dia.

Resultats:

• Comparació entre població amb i sense esquizofrènia:
• · Bateria Eurofit: Resultats inferiors del grup amb esquizofrènia de totes les proves (flexibilitat, equilibri, força-resistència abdominal, velocitat extremitat inferior i superior, força extremitat inferior) tret d’una (força manual).

• IPAQ: Aproximadament les persones amb esquizofrènia dedicaven la meitat del temps que les persones sense esquizofrènia a realitzar activitat física. La diferencia de temps és major a més intens és l’exercici. Per tant la despesa energètica també representava la meitat.

• Comparació entre població amb esquizofrènia segons el nivell d'activitat física setmanal:
• Les persones més actives presentaven:
• Menor IMC
• Menor número cigarretes.
• Menor quantitat medicació.
• Millors resultats batería Eurofit.
• Menor circumferència cintura
• Menors valors TA.
• Menors valors HDL i triglicerids.
• Menor puntuació a PECC
• Només la glucosa es mantenia a totes les franges.

Conclusions dels autors:

Les dades indiquen que, l'augment de la salut i el rendiment en la condició física relacionada amb la participació en activitats físiques han de ser un objectiu clau en el tractament multidisciplinar de pacients amb esquizofrènia, especialment en aquells pacients amb risc de Síndrome Metabòlic i en aquells amb més símptomes negatius i cognitius.

Existeixen proves que l'augment d'activitat física en pacients amb l'esquizofrènia és factible i eficaç en la reducció de pes i la millora del perfil de risc metabòlic (Vancampfort et al., 2009), els símptomes negatius(Gorczynski i Faulkner, 2010), els símptomes cognitius (Pajonk et al., 2010) I el benestar (Vancampfort et al., 2010c).

Fins aquí el primer resum, esperem us hagí agradat i friseu per llegir-ne el de la setmana vinent.

Una cordial Salutació de l'Equip d'ACTIVA SM
Nati Garcia Gadea
Alex Lacuey Bernal
Miguel Vega Prada