Condició física esquizofrènia versus no esquizofrenia - Vancampfort

Aquí teniu el primer article, l'hem escollit perquè dona una visió general de l'estat de salut de les persones amb esquizofrenia i ho relaciona amb el nivell d'activitat física que realitzen.

Relació entre condició física, exercici físic, tabac, paràmetres metabòlics y de salut mental en persones amb esquizofrènia.

Vancampfort, D., Probst, M., Scheewe, T., De Herdt, A., Sweers, K., Knapen, J., et al. (2013). Relationships between physical fitness, physical activity, smoking and metabolic and mental health parameters in people with schizophrenia. Psychiatry Res. 207, 25–32. doi: 10.1016/j.psychres.2012.09.026

Objectius de l’article:

• Comparar l’estat físic de persones amb i sense esquizofrènia.
• Comparar l’estat físic i altres variables de persones amb esquizofrènia depenent del nivell d’activitat física setmanal.

Metodología

• Participants:
• 80 persones amb esquizofrènia i 40 sense van participar a l’estudi.
• Proves i mesures:
• Bateria Eurofit, conjunt de proves físiques per avaluar la condició física.
• IPAQ, qüestionari per saber quanta activitat física i de quin tipus es fa.
• Valors metabòlics i antropomètrics.
• PECC, entrevista semiestructurada per avaluar els símptomes psiquiàtrics i els efectes secundaris de la medicació
• Conversió medicació a equivalència en chlorpromazine.
• Número de cigarretes per dia.

Resultats:

• Comparació entre població amb i sense esquizofrènia:
• · Bateria Eurofit: Resultats inferiors del grup amb esquizofrènia de totes les proves (flexibilitat, equilibri, força-resistència abdominal, velocitat extremitat inferior i superior, força extremitat inferior) tret d’una (força manual).

• IPAQ: Aproximadament les persones amb esquizofrènia dedicaven la meitat del temps que les persones sense esquizofrènia a realitzar activitat física. La diferencia de temps és major a més intens és l’exercici. Per tant la despesa energètica també representava la meitat.

• Comparació entre població amb esquizofrènia segons el nivell d'activitat física setmanal:
• Les persones més actives presentaven:
• Menor IMC
• Menor número cigarretes.
• Menor quantitat medicació.
• Millors resultats batería Eurofit.
• Menor circumferència cintura
• Menors valors TA.
• Menors valors HDL i triglicerids.
• Menor puntuació a PECC
• Només la glucosa es mantenia a totes les franges.

Conclusions dels autors:

Les dades indiquen que, l'augment de la salut i el rendiment en la condició física relacionada amb la participació en activitats físiques han de ser un objectiu clau en el tractament multidisciplinar de pacients amb esquizofrènia, especialment en aquells pacients amb risc de Síndrome Metabòlic i en aquells amb més símptomes negatius i cognitius.

Existeixen proves que l'augment d'activitat física en pacients amb l'esquizofrènia és factible i eficaç en la reducció de pes i la millora del perfil de risc metabòlic (Vancampfort et al., 2009), els símptomes negatius(Gorczynski i Faulkner, 2010), els símptomes cognitius (Pajonk et al., 2010) I el benestar (Vancampfort et al., 2010c).

Fins aquí el primer resum, esperem us hagí agradat i friseu per llegir-ne el de la setmana vinent.

Una cordial Salutació de l'Equip d'ACTIVA SM
Nati Garcia Gadea
Alex Lacuey Bernal
Miguel Vega Prada