Exercici com a Medicina - Pedersen

Hola companys i companyes.

I aquí arriba el segon resum, en aquest cas una revisió d’articles. Aquesta revisió, coneguda per tots els que treballem l’exercici físic saludable, cerca les evidencies existents per prescriure exercici físic a 26 malalties cròniques, entre elles l’esquizofrènia.

Els dos autors que el publiquen, Pedersen BK, Saltin B., ja van publicar un article amb els mateix objectiu al 2006, “Evidence for prescribing exercise as therapy in chronic disease.”. En aquell l’esquizofrènia no apareixia, per sort en aquest nou recull sí que ho contemplen. Això no és casualitat, els beneficis són nombrosos i no es pot mirar cap a un altre banda. A dia d’avui no hi ha cap diabètic o hipertens sense prescripció d’exercici, amb l’esquizofrènia acabarà passant el mateix.

Catalunya no està fora d’aquesta tendència, al 2014 el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya  va publicar la guia “RECOMANACIONS PER AL MONITORATGE I LA PROMOCIÓ DE LA SALUT FÍSICA DELS PACIENTS AMB ESQUIZOFRÈNIA I ALTRES TRASTORNS MENTALS GREUS”. A aquesta guia es parla de l’exercici físic com imprescindible pel tractament d’aquesta malaltia.

Referent al resum, no el farem de tot l’article, només de les pàgines que dedica a l’esquizofrènia. A la següent imatge podeu veure totes les malalties que analitza per si us interessa llegir les evidencies d’alguna.

Exercici com a medicina - evidencies per prescriure exercici com a teràpia a 26 malalties cròniques.

Pedersen BK, Satin B, (2015). Exercise as medicine - evidence for prescribing exercise as therapy in 26 different chronic diseases. Scand J Med Sci Sports. 2015 Dec;25 Suppl 3:1-72. doi: 10.1111/sms.12581.

Objectius de l’article:

• Revisar les evidencies existents per prescriure exercici físic a 26 patologies diferents.
• Revisar l’efecte de l’exercici físic sobre la patogénesis y sobre l’efecte de cada patologia.
• Revisar les causes dels beneficis que es donen amb l’exercici per a cada patologia.
• Donar les pautes per prescriure exercici per a cada patologia.

Metodologia

Es va realitzar una recerca exhaustiva per a cada diagnòstic de la literatura a Cochrane i les bases de dades MEDLINE amb les paraules, exercici terapèutic, entrenament, condició física, activitat física, rehabilitació i aeròbic.

Evidències:

• Disminució de la gravetat dels símptomes negatius (PANNS) (Beebe et al, 2005;. Acil et al, 2008;. Gorczynski i Faulkner, 2010)
• Reducció de l'estrès i l'ansietat (Fleshner, 2005)
• Augment de la mida de l'hipocamp i una millora de la memòria a curt termini (Pajonk et al., 2010)
• Millora de la concentració i l'atenció (Chaddock et al., 2010)
• Reducció de la gravetat de la depressió en l'esquizofrènia. (Laske et al., 2010)
• Reducció de les al·lucinacions auditives (Chamove, 1986; Lukoff et al., 1986)
• Experimentació d'al·lucinacions auditives amb menys angoixa (Falloon i Talbot, 1981; Holmes et al., 1994; Shergill et al., 1998).
• Disminució de patologies cardiometabolicas (Wu et al., 2007, 2008)
• Major autoestima, hàbits de vida més saludables i millor socialització (Vancampfort et al, 2012).

Mecanismes:

• Distracció. Durant l’exercici es fa difícil pensar/preocupar-se.
• Augment de factors neutrofics que provoquen un augment de l’hipocamp (àrea dedicada a la memòria a curt termini i els aprenentatges)

Tipus d’entrenament

• Programes individualitzats (situació individual de cada persona, nIvell físic, entorn i nivell d’interacció social)
• Amb suport i motivació sostinguda
• Exercici aeròbic. Començar a baixa intensitat i augmentar gradualment a una intensitat moderada, amb un increment gradual de la durada.
• Les evidencies sobre el treball terapèutic de força són limitades

Fins aquí el segon resum, esperem us hagi agradat i friseu per llegir-ne el de la setmana vinent.

Una cordial Salutació de l'Equip de ACTIVA SM

Nati Garcia Gadea

Alex Lacuey Bernal

Miguel Vega Prada